dimarts, 11 de març del 2008

L'espera

Això vol ser una resposta a l'hegemonia eròtico/pornogràfica que exerceix la nostra estimada lady en aquest blog. Del meu poemari en construcció L'espera:


La llengua encesa m’obliga a escriure

segells de sofre

i recita cofres d’aire impúdic.

M’agrada agitar l’astre,

les robes quallades de sota,

i embromar l’iris amb gasos grisos,

ocre escletxa de marbre.

Purgar la matèria immòbil,

la misèria del mestratge.

De cop els esfínters s’agiten

i precipiten calma espessa,

i em commou la pèrdua

de la saba corpòria.

M’aida encetar somnis pornogràfics

i sentir mans tremoloses

que penetren el meu fetge

Mentrestant, sec emmirallat per les obagues.

L’ombra que es projecta

és certa i fresca

i això m’excita més encara,

quan record les passes teves

que em portaven carn sincera

i jo seia

i et fitava.



Gràcies per la vostra paciència.

La poesia és vida. La tenebra cultural no ens envairà.

2 comentaris:

. ha dit...

A l'homenatge a l'Estellés, hi pot recitar qui ho vulgui?
Jo sóc el rapsode d'AraÉsDemà, un eskamot poètic entorn l'obra de Miquel Martí i Pol, i la veritat és que també em faria moltíssima il.lusió recitar algun vers de l'Estellés demà...

Si algú em pot contestar, feu-ho aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/pep_roig

Apa, fins demà!

eduard ha dit...

hola pep! i tant que pots recitar! busca'ns a algú de nosaltres per allí i digue'ns el text, sisplau.

eduard