Això vol ser una resposta a l'hegemonia eròtico/pornogràfica que exerceix la nostra estimada lady en aquest blog. Del meu poemari en construcció L'espera:
La llengua encesa m’obliga a escriure
segells de sofre
i recita cofres d’aire impúdic.
M’agrada agitar l’astre,
les robes quallades de sota,
i embromar l’iris amb gasos grisos,
ocre escletxa de marbre.
Purgar la matèria immòbil,
la misèria del mestratge.
De cop els esfínters s’agiten
i precipiten calma espessa,
i em commou la pèrdua
de la saba corpòria.
M’aida encetar somnis pornogràfics
i sentir mans tremoloses
que penetren el meu fetge
Mentrestant, sec emmirallat per les obagues.
L’ombra que es projecta
és certa i fresca
i això m’excita més encara,
quan record les passes teves
que em portaven carn sincera
i jo seia
i et fitava.
Gràcies per la vostra paciència.
La poesia és vida. La tenebra cultural no ens envairà.
2 comentaris:
A l'homenatge a l'Estellés, hi pot recitar qui ho vulgui?
Jo sóc el rapsode d'AraÉsDemà, un eskamot poètic entorn l'obra de Miquel Martí i Pol, i la veritat és que també em faria moltíssima il.lusió recitar algun vers de l'Estellés demà...
Si algú em pot contestar, feu-ho aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/pep_roig
Apa, fins demà!
hola pep! i tant que pots recitar! busca'ns a algú de nosaltres per allí i digue'ns el text, sisplau.
eduard
Publica un comentari a l'entrada