Revista Parlada de l’Aula de Poesia de Barcelona
Nº 65 11 de març de 2008 / 19,30 h.
Espai d’art CINCÓMONOS. Consell de Cent, 283
[entre Enric Granados i Aribau]
Recitaran les poetes Montserrat Rodés i Laia Martinez i Lopez.
Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984) és traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s’acaben. La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les mentides que ella mateixa s’explica per a creure’s que viu una vida més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages (2001, 2003) i darrerament ha publicat a la revista de poesia Pèl Capell. És autora del poemari inèdit L’abc de Laia Martinez i Lopez.
a. amb l’enemic
Ho mires a la televisió
i t’excites
pensant en ella
aquella enemiga
tan bella
amb cames llargues
i pits
galtes inflades
texans encongits
mans delicades
i dits.
Ho somies al llit
i t’excites
pensant en ella
aquella enemiga
tan dolça
amb ventre pla
i llis
llavis coagulats
perfum encomanadís
cabells embolicats
i fins.
Ho notes a les palpentes
i t’excites
tocant-la a ella
aquella enemiga
tan al·lucinada
amb pupil·les obertes
i crits
cuixes depilades
clítoris embogit
ungles afilades
i fluids.
Ho dibuixes al teu cap
i t’excites
pensant en ella
aquella enemiga
amb somriure pervers
i bruta
paraulotes en vers
amant astuta
sentiment invers
tan puta.
Ho mires a la televisió
i t’excites
pensant en ella
aquella enemiga
tan bella
amb cames llargues
i pits
galtes inflades
texans encongits
mans delicades
i dits.
Ho somies al llit
i t’excites
pensant en ella
aquella enemiga
tan dolça
amb ventre pla
i llis
llavis coagulats
perfum encomanadís
cabells embolicats
i fins.
Ho notes a les palpentes
i t’excites
tocant-la a ella
aquella enemiga
tan al·lucinada
amb pupil·les obertes
i crits
cuixes depilades
clítoris embogit
ungles afilades
i fluids.
Ho dibuixes al teu cap
i t’excites
pensant en ella
aquella enemiga
amb somriure pervers
i bruta
paraulotes en vers
amant astuta
sentiment invers
tan puta.
(si no teniu res a fer, eh!)
6 comentaris:
merdra! aquest lavabo se'm descontrola!
Benvolguda, he d'excusar la meva inexcusable absència, avui, al teu meravellós recital a l'aula de poesia. No m'estigmatitzis per la meva indolència. T'estim igual. Besades, Joan Tomàs.
vola, vola, vola. La (piip) a la caçola.
queden excusats lletraferits, currantes, mandrosos, espectadors de Lo Clarinet, empatxats d'adulteri, seguidors de Zoo, membres de la lliga antisexe, i tots els que trobin una excusa més o menys original -tots, menys els futbolerus!;)
Ai, filla,
no podré venir.
Compte amb la faldilla...
L'entrecuix? Fendit!
a bou passat, disculpi també els seguidors de House...
Publica un comentari a l'entrada