dijous, 24 de juliol de 2008

...AB MA DÈRIA DE...

ENCARA
no ser


Com la llengua de les ombres
quan el vent se les fa seues
i la tempesta les diu més.
Com la roba esparracada
sols pel bosc que ho ha volgut.
Com la roda que no atura.
Com el fum cridant que bull.

Com quan ets dalt la muralla
i tot el temps et diu que hi és.
Com mirar-me en un espill
i veure cards vora més cards
i allà al final un lliri viu.
Com dansar-la amb el dimoni.
Com l’escala que ens parlés.

Com una casa de pagès
amb les finestres esquerdades
mig obertes o del tot.
Com la lluna aponentada
a trenta graus del llimoner.
Com la carn dins l’escudella.
Com el fred que es repeteix.

Així és, fill meu, aquest teu,
dolcíssim teu, encar no ser.

blanCalluM
Ciutat de Mal
Juliol 2008

2 comentaris:

Eduard ha dit...

molt, MOLT bo. no sabia que estaves embarassada... enhorabona!

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Crist encara trepitja algun ós, cau, de rec ruca la roca, que també fa sang. INFANTICIDIS!