rodamón sentimental
de totes les trifulgues
al capdavall concises
que et proposen obrir els murs
has triat combatre la pena
a còpia d’enginy escàpol
vas i véns de la misèria
igual que ho fa l’aigua
per entre els conductes
lliscant lliscant
fins a esdevenir quotidiana
divendres, 18 de juliol del 2008
vacances no de versos (a pau vadell)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
miserables camins obrin la pell a la calor. Tots fornicareu amb tots i això, no serà una festa no, serà el suïcidi tributari. Estat i poesia formen part de l'opressió.
Miserable aquell que no ve a Mallorca a l'estiu. Benaventurats els suïcidis amb causa
Publica un comentari a l'entrada