Tens foc?

He buscat, en va, la seva olor entre el desordre de la dutxa. Els pisos compartits són això, un laberint de pots de sabó i xampú per a cabells normals, fins, castigats. I així, amb l'olor d'algú altre, d'algú que no conec i que segurament dormia a l'habitació del costat, m'he tret de sobre els rastres dels gestos vells i cansats, repetits amb una precisió atordidora sobre els llençols nous amb què em rep a casa. Sap exactament, per com respiro, que ara toca tocar aquí o allà, que ara vull una llengua, que ara em cal una mà. I jo sé exactament, per com em mira, com hi he de jugar. Fer-li l'amor és com masturbar-me, i sé del cert que per a ella és igual. No hi ha emoció, ni exaltació, ni descobriment de res que no sapiguem des de fa temps. Els nostres cossos ja no amaguen cap secret.

Em vesteixo lentament, davant el mirall, guardant-me per a tot el dia la meva imatge veritable, la que cobreixo amb pantalons, amb samarreta, amb arracades. Camí de la feina somric. Neta, ben follada, ben dormida, ben esmorzada, es podria dir que m'acosto al nirvana.

Però tot és calma, no hi ha foc ni brasa ni flama. A la merda, el nirvana.

Hauré de venir a la bouesia a incendiar-me.