dimecres, 23 d’abril de 2008

Cadaqués tocada per la Pesta

Emmig d'una colònia de llimacs professionals els anfitrions ens conduiren de la mà pels carrers tacats de lluna i calç de la ciutat fantasmagòrica i bategant. Cercàvem l'alegria del qui empeny una roca per passar i, en moure-la, troba un tresor ocult a sota. No hi havia cirerers a Cadaqués, és cert, però quan vam marcar tots els còdols de la platja vam quedar plenament satisfets. Vam recollir calç bufada de les costes empinades per fundar una colònia tèxtil, vam collir el marisc enganxat a les quilles dels nusets de les puntaires de la plaça, vam embolicar-nos la trinxa amb tels de vent, vam saludar els OVNIS de Montserrat quan havien recollit les veles i cridarem fort contra el polsim que aixecà la rapidesa d'un marrec que cantava una havanera i menjava pipes de carbassa. I va passar tot desapercebut. S'ho engolí el mar o el vent o el cementiri de Port Lligat. L'únic que quedà, a banda d'una espelma encesa i uns quants kiwis, va ser el Taller 11. I Vam anar-hi a recollir-nos. Tothom havia fet el mateix. A l'Altaió, no li va venir de nou. Ja feia cua molta estona abans. Recordo en Pi-Bernat recollint burilles i gaire res més. Després tot era Pesta i res. Javier Caballero s'encengué una bombeta immensa que duu sempre al pit i ja no la va apagar cap més dia.

Gràcies Catalina i Andry. Gràcies també a la bellesa, mesura de totes les coses. Cadaqués, Enric, Isabel, Maria, Dadà, Vinueses, empestats i empestades i tota la caterva de gent que ho va fer possible.

1 comentari:

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

La pesta sense en Jaume i un servisor (Pau). M'han dit que en Galan va haver de fer d'Incontinent.. imagina't!!!!!!

Salut. Ens veim avui a l'Espai Mallorca