dilluns, 28 d’abril de 2008

Paràlisi


FOto: l'amor arrela, la pesta purga (Laia vs. Galan)

Sembla que estam afectats tots d'una paràlisi motriu. En aquest grup tan procliu a l'exhibició com som els empestats ningú s'exhibeix? Deuen mancar arguments? Qui dorm realment el somni de la vida? Vegeu mon concepte del bé i del mal:


Tot rau en la nostra predisposició


de sentir-nos mancats de tot


i de voler sang i més sang,


sang albina i sang de cony,


sang que demana sang indistintament.


Un entrepà no ens satisfà,


preferim la melsa a la mel


i el fetge al fet.



Propostes?

16 comentaris:

la laia ha dit...

L'amor arrela... heus aquí com s'esdevé la paràlisi.

Joan Tomàs ha dit...

On s'esdevé l'arrelament?

Lord Alorda ha dit...

no existeix l'amor ni res que s'assembli

ja ho diu Àngel Terrón
"l'amor és una reacció química"

sense feronomes estam condemnats al fracàs emocional
sense química no som res més que una suor que congria la misèria mental del temps

no hi ha arrels ni lloc on arrelar-se
no ha paràlisi
sols consciència d'aquesta
un intuir la idea
una intuïció rere una altra
tot és mentida
però també és certesa a la vegada
sols resta la poesia

com deia Hölderlin

"Poèticament habita l'home aquesta terra"

sols hi ha desig de vida
i supervivència
i això és la pedra
la foguera
la pesta
i la poesia del sentir...

com dic jo
"una vagina és una casa de carn"

el pèl és la teulada de palla
el clítores és la campana que indica anar a menjar

"I am the egg man!"
Beatles song...

estic divagant

(forgive me, I am in the dark side of force now)

Lord Alorda

la laia ha dit...

i am not the walrus...-says the fOOl on the hiLL

Anònim ha dit...

...and i'm the lurker...

cu cu cuxu

musu bat

Joan Tomàs ha dit...

The dream is over
What can I say?
the Dream is Over
Yesterday
I was the Dreamweaver
But now I'm reborn
I was the Walrus
But now I'm John
and so dear friends
you'll just have to carry on
The Dream is over

bel ha dit...

All you need is love! Xup, xurú rurup! Que és dilluns, home, no ens posem més depressius del compte...

la laia ha dit...

I don't care if Monday's blue...
(or grey, as today)

PS: kaixo, anònim/a!

Lord Alorda ha dit...

l'única cançó que val
és STAND BY ME...

"when the night
has come
and the land is dark
and the moon
is the only
light we'll see,
no I won't
be afraid
no I won't
be afraid
just as long
as you stand
stand by me"

and so on and so on
ja vos l'he cantada massa vegades

(i na Sibba m'ha cridat quan l'ha sentida per la ràdio! què mona ella!)

take care
and stand by me

Lord Alorda

Anònim ha dit...

I believe in Elvis

Senyor lord alorda no m'esperava una resposta tan infantil de vostra mercè.

No el considerava un materialista empedernit.

Esperem pel seu bé, que amb el temps canvii d'opinió.

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Que putes pasa aquí? Estau enlaiats tots!
Recordau que la pesta no només és sexe i miradetes indescretes!

Arriba la primavera i la gent fuig hormonada de les tanques.

Ai, senyors, una mica de dignitat!

Joan Tomàs ha dit...

No entraré en la polèmica que ha encetat en Pau entorn de na Laia i la pesta. Jo el que vull constatar és que aquest esplèndit post meu ha estat record en comentaris!

:)

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

I n'hi ha per "rato"

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Sa pesta power!

Lord Alorda ha dit...

que tothom mostri sa cara!

ANÒNIM! com se nota
que no has cantat amb jo
aquesta èpica cançó!

d'infantil res:
és una cançó hardpunk gore!
si escoltes sa lletra a l'inrevés
apareix un missatge
que diu
PESTA POWER

salut!

Anònim ha dit...

Senyor Alorda, no sé pas el que ha entés del meu comentari, es referia al fragment: no existeix l'amor ni res que s'assembli

ja ho diu Àngel Terrón
"l'amor és una reacció química" i que continua...

si no ho havia deixat prou clar, em disculpo, però em reafirmo en les meves paraules, i pel que fa a la meva cara...crec que li és prou coneguda

M

deixem-ho doncs!