dilluns, 21 d’abril de 2008

Vellard-a

No sé si llegir Miquel Bauçà o felicitar a la Laia pel seu aniversari. Un dia vam comentar l'acte de realització d'un sopar on en Carmona havia de fer de cuiner i haviem de gaudir tots d'una esplèndida vetllada.

Bé, na Laia vol treballar i pagar el lloguer en comptes de veure'ns.

4 comentaris:

Eduard ha dit...

Sobre el sopar, cal avisar el cuiner adequadament (que el temps entre l'avís i el sopar superi, com a mínim, les dues hores i mitja)i cal saber quants serem i què menjarem. Sobre en Bauçà i la Laia...És una relació que no porta enlloc. Ni tan sols els dies d'aniversari.

la laia ha dit...

Una relació amb la Laia mai no porta enllloc. La primera ressaca dels vint-i-quatre, tampoc.
I m'agrada anar canviant de cuiner. Us prometo un correu informatiu

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Canviant de cuiner? Sempre estàs igual. Només et faltarà canviar de bragues!

Exuberants 24. Molts d'anys laions

Joan Tomàs ha dit...

Jo em permetré el luxe de dur una pastanaga, una carxofa i una colflori per exercir el meu deure crudívor-vegeterià. Així i tot, no prescindiré de la benzina, és a dir, l'esperit. Qui avisa no és traïdor.