Sóc el bufó
sí,sí,
mireu!
rieu!
quina gràcia!
Sóc l’asmàtic que escala
la muntanya més rala
per veure la neu;
sóc l’intrèpid que esmola
l’espasa més sàvia
per tastar la sang;
sóc el burro que salta
la tanca rovellada
per menjar-se l’herba;
sóc l’ocell que vola
el lleó de la selva,
la vaca amb esquella.
Sóc l’orgasme fingit
de dins estant
per una femella;
sóc el bè constant;
d’un llop amb potes negres;
sóc la baba lliscant
d’un jove de peles;
sóc la lletra de pal
d’un nen acabat de néixer.
dijous, 10 d’abril del 2008
BUfONA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
no serà vostè el crit platejat?
Salut, empestifats!
Això és un spam peri-patètic:
http://illa-devastada.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada