dimecres, 23 d’abril de 2008

Cram le uid


És com si hi veus un aire de presència
d'un barbamec que clama al cel dels nous.
Potser caldrà trencar la closca als ous
i pidolar la nova persistència.

És com si el lloc tingués luminescència
i del so nat que em brolla de les nous
algú en llegís missatges a set sous.
Que vingui ja la més i gran turgència!

És com si allò fos tot o res i estés
desprès, i hi hagués algú rere la porta
(prò et vull aquí, a tir d'ullada torta).

És ventres durs i vents, i m'encallés
al beure i veig la ma(nduca) que importa
i jo en volgués, i ara, i sempre, i més.



El Marc us envia el seu desig d'un dia memorable.


2 comentaris:

joan ha dit...

Remil putes ensangonades de tinta!
i jo enramellat no havia endevinat aquesta existència pestil·lent.
Benvingut sóc a aquest circuit vitalicointernàutic.

Eduard ha dit...

salut mestre! felicitats, enhorabona, i tot allò que es diu en aquestes ocasions, i tot des d'una sinceritat ben clara. tinc moltes ganes trobar-vos aviat per aquest món ple de versos que anem desgastant poc a poquet. abraçades!