dimarts, 29 d’abril del 2008

'UISCE BEATHA'

Me’n vaig a la mort amb en Jack
[en direm suïcidi col·lectiu]
les gavines ja ens envolten
com voltors a lu no viu,

la mar s’enrabia

faig peuets amb les ones
el cel es corre sobre meu,
el sol soleta m'abandona
i els mugrons se m’enfilen

volent callar els llamps,
volent cridar els trons;

prò quan quasi perdo el pols

la mar es calma,
la pluja es fa amiga
de les meves llàgrimes
i l’Argentina ve fins a mi
amb transatlàntic i un paraigües,

a salvar-me;

el sol de tarda pon un ou
i tres arcs de Sant Martí a la sorra
l'aire salat em fa pessigolles
i la meva ànima es pixa de riure

i jo me’n torno al món a viure
que aquí, a la mar, morir-se costa!

vint-i-buit d'abril de poesia

2 comentaris:

Joan Tomàs ha dit...

La meva resposta és el següent post.

la laia ha dit...

i jo diré que no sé per què cada cop que parlem de sexe hi surt un 'només' al davant i el meu nom al darrera. Putus poetes!