dimecres, 9 d’abril de 2008

PREMIADA PESTA POÈTICA

INSTRUCCIONS D'ÚS

Estimada gent de Pesta Poètica: Abril és el mes més cruel, tal i com deia T.S.Eliot, per què? Doncs perquè els cadàvers del jardí ja comencen a florir en aquest mes en el qual THE WASTE LAND comença a fotre oi de tan seca i amb reis pescadors sense saber què pescar davant les roques de la destrucció. Llegiu Eliot!

En tot cas, aquest mes d'Abril nostre serà eliotià en el sentit que començaran a florir coses. Sobretot eufòries i alegries. La primavera ha esclatat amb moltíssima força. Tenc l'esperança, i en bona mesura la certesa, que totes aquelles persones que ens hem presentat a algun premi de poesia trobarem el nostre fruit, la poma, la figa, la pruna o fins i tot l'arbre sencer en l'esforç reconduït en gesta/festa/pesta.

Aquesta entrada de blog serveix per a
A) fer un pronòstic reservat del que són unes profecies bastant clares (aka èxit mundial dels integrants de pesta poètica)
i B) elaborar les instruccions d'ús en cas que hàgim de sortir a l'escenari per tal de poder donar les gràcies i agraïments com toca, en aquesta situació futura la cosa haurà d'anar així, per tant, estimat integrant de la premiada pesta poètica, hauràs de fer el següent:

Primer) Esperar que el polític de turno faci la papeleta i propaganda de com defensen la cultura i com l'èxit d'aquests premis ics va augmentant any rera any. Espera, no t'impacientis, estigues feliç amb la copa de cava a la mà i els quatre canapès que hauran preparat. En cas que l'ajuntament sigui massa pobre com per fer això ni tan sols, et recomenam que duguis un entrepà de chooped preparat a la butxaca (si els canapès són una realitat i no necessites l'entrepà de chopped finalment sempre pots alçar l'entrepà a manera d'espasa llegendària o com a autèntica bandera de pesta poètica: així demostram que tenim gana de fam, de fama i de moltíssima vida)

Segon) Sortir a rebre el premi (a vegades és un paper, d'altres una escultura, en certes ocasions, fins i tot, una medalla, o llibres, agafa el que hagis d'agafar, dóna les gràcies al tio/tia que et doni la cosa que t'ha de donar, somriu i canvia algunes paraules com "gràcies" o també si ets més lord que lord alorda sempre pots dir "cagondei ja era hora!", no et preocupis, diguis el que diguis, la persona de torn també farà un somriure, ara bé, depèn del que diguis la seva reacció mental serà una o l'altra, el que més t'estimis, la responsabilitat és teva) llavors el que has de fer és, premi en mà, mirar la gent, somriure davant les càmeres i els assistents, alçar les mans enlaire en forma de triomf celebratori, menjar-te l'univers amb la punta dels dits!

Tercer) Digues unes paraules, les que siguin, agraint el premi als pares, als amics, a la família, als amants o amantes, a la xicota, al xicot, a aquell ésser que en aquell moment estimis i et travessis el cor, l'os o el cervell, és un moment brutal, la celebració ha de ser màxima, l'eufòria més encara, pensa en totes les coses i persones que han fet que estiguis allà, en tota la bellesa i lletjor que han fet que en aquest moment precís el cosmos estigui en ordre i tot tengui un sentit, encara que sols aquest pensament et duri uns tres segons com a molt. Digues quatre paraules, les que vulguis, però que el teu discurs acabi amb aquesta fòrmula que tothom ha de repetir perquè la pesta es propagui:

"NOSALTRES SOM PÈLS CAPELLUTS, INCONTINENTS EUFÒRICS, BOUETES I BOUETESSES, SOM PEDRA FOGUERA, SOM LA PESTA: LA PESTA POÈTICA, I VOS INFECTAREM DE POESIA!"

(aplaudiments - exaltacions - explosions d'emocions - el triomf)
si tots ho feim així, BUENO!, ja se poden preparar!!!

PESTA POÈTICA SOLS HA COMENÇAT!!!

Continuarà...

1 comentari:

dospoals ha dit...

Ai mare, quin pardaliu!

Vorem quan podrà hom posar en la pràctica aquesta divisa, encara que no sé, no sé. Tot depén de l'emoció del moment.