dijous, 10 d’abril del 2008

BUfONA

Sóc el bufó
sí,sí,
mireu!
rieu!
quina gràcia!

Sóc l’asmàtic que escala
la muntanya més rala
per veure la neu;

sóc l’intrèpid que esmola
l’espasa més sàvia
per tastar la sang;

sóc el burro que salta
la tanca rovellada
per menjar-se l’herba;

sóc l’ocell que vola
el lleó de la selva,
la vaca amb esquella.

Sóc l’orgasme fingit
de dins estant
per una femella;

sóc el bè constant;
d’un llop amb potes negres;

sóc la baba lliscant
d’un jove de peles;

sóc la lletra de pal
d’un nen acabat de néixer.

2 comentaris:

j.t. ha dit...

no serà vostè el crit platejat?

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

Salut, empestifats!
Això és un spam peri-patètic:
http://illa-devastada.blogspot.com/