deSídida

He decidit que em quedo
que aquí hi sóc feliç
que m’hauràs de treure del llit
per força, amb una grua,
o entre tres;

que jo no escanyo
que jo no enganyo

que no me’n vull endur res,
que no faré fotos
ni et posaré un anell
quan, mentre dorms,
dius el meu nom;

que no et vull veure de vell,
que no ompliré l’armariet
del lavabo de potingues
ni encapsaré els meus llibres
o els barrejaré amb els teus;

que m’escoltaré els teus discos
quan siguis a la feina
o no estiguis despert,
que no et faré servir la gilette
ni la pinta, perquè no em pentino;

que no t’escombraré els cabells
ni et deixaré la tovallola,
que tu i jo només follem,
que no em compraré un pijama
i et plegaré els calçotets;

que jo no planxo
que jo no marxo

que escriuré poemes als altres
prò a tu mai no et diré t’estimo
quan em puguis llegir els llavis
des del mirall,
o de prop, ni de lluny;

i que fumo.

Ho he decidit, i punt.



Laia Martinez i Lopez
dir-set d’abril del 2008