S'agraeix que el cotxe sigui petit, i tenir totes les excuses (innecessàries) per tocar-li el cul a la Laia (espectacular). I llavors, com qui no vol la cosa, l'Eduard té la idea brillant de convidar-me a aquesta casa d'empestats. N'hi ha un que protesta enèrgicament, amb arguments irrefutables. Jo no sóc poeta, i és difícil de justificar què faig en un blog que es diu "Pesta poètica". Però accepto, més que res per tocar-li els collons. I sembla que me'n surto. Glups.
Sempre he estat una impostora. Ara, a més, sóc una intrusa. Només hi ha una cosa que m'inquieta: encara no sé on podré comprar Pedra foguera. Però tranquils, ja trobaré una excusa (necessària?) per criticar aquest grup de poetes (espectaculars?).
Sempre he estat una impostora. Ara, a més, sóc una intrusa. Només hi ha una cosa que m'inquieta: encara no sé on podré comprar Pedra foguera. Però tranquils, ja trobaré una excusa (necessària?) per criticar aquest grup de poetes (espectaculars?).
2 comentaris:
No sé qui ets, però l'excusa ja la tens. Estas convidada a tot. To-ot.
Encantant d'empestar-me amb tu.
(La Pedra foguera sortirà quant els editors siguin dignes).
La noia del cul gros, me diuen.
Benvinguda a la phesta, doncs!
(PS: prò avisa'ns, vadell..)
Publica un comentari a l'entrada