Com en les millors entregues d'Oscars, els assistents a la gala varen poder lluir els seus nous models. La Blanca Llum Vidal ens va demostrar, amb els seus dos dits fotuts, com s'ha de masturbar una femme: frenèticament. Lluïa aquells dos dits intoxicats de plaer davant la concurrència a l'acte cavista. A més a més poguerem veure un Enric Casasses, mestre dels mestres, fent aquells poemes que ens agraden vigorisament a pestapoètica, davant l'alcohol, bona cara.
Esperam na Blanca doni instruccions de com aconseguir el gran clímax.
6 comentaris:
es pot aconseguir un primer pla de l'enric?
sobretot quan hom és el fotògraf...
cagondéu de lladres!
aquestes fotos són meves!
les vull!!!
què bones!
amics i amigues
estam fent història!
salut
lord alorda
dic un primer pla de la cara de l'enric
és un moment històric
en efecte
poema de poemes
no podria ser d'altra manera
venint del mestre de mestres
déu de déus poètics!!!
oh sublim!!!
lord alorda
postdata final:
l'únic borratxo de les fotos
és en Pau Vadell i Vallbona
(que mos va donar un vespre que pa qué)
quan Enric Casasses fou aturat
per la policia de Sant Sadurní a Barcelona
va oferir un índex d'alcoholèmia
de sols 0.11
quan la màxima permesa és 0.25
vull dir
en poques paraules
que sembla que n'Enric vagi col·locat
però no ho està
vaig pillar-lo en un moment màgic
en efecte
un moment poètic com he dit abans
Enric Casasses (durant la foto)
anava ebri, en efecte, però de POESIA!!!
ja queda tot clar després d'aquestes aclaracions
vos estima
lord alorda
postadat final 2:
no faré comentaris
sobre els dits trencats de Blanca
degut a una masturbació frenètica...
que doni explicacions ella!
hehehe
lord alorda
l'explicació:
tinc el sexe a les entranyes.
camino amb ales.
pareixo rocs.
ho sento, no puc fer-hi més.
Bon jorn a tot hom i tot don,
passava per aquí per saludar els empestats i deixar-los, de propina, un cartell del cicle de recitals de Manresa D.C. -preciós: el cartell i el cicle-, però veig que no puc adjuntar-lo...
En fi, ja el faré arribar per correu a algun dels afectats.
Valgui el missatge, però, per donar fe davant qui calgui, amb la mà dreta damunt de l'Atlàntida de mn. Cinto, de l'absoluta ebrietat lírica, èpica i dramàtica de Pau Vadell el proppassat die veneris, amb el qual protagonitzí (llarga vida al pretèrit perfet simple!) una recreació del rapte d'Europa digna de ser recontada en les grans cròniques de la pàtria -o, en el seu defecte, en algun blog.
No m'enrotllo més.
Salut!
m.
Publica un comentari a l'entrada